El concepte de Fi de la Condició de Residu (End of Waste) s’introdueix a la Directiva Marc de Residus 2008/98/EC (article 6) i es trasllada a la legislació estatal en l’article 5 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

El Fi de la Condició de Residu es defineix en l’article 5 de la Llei estatal 22/2011: “Per ordre del Ministre de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí es podran establir els criteris específics que determinats tipus de residus, que hagin estat sotmesos a una operació de valorització, inclòs el reciclatge, han de complir perquè puguin deixar de ser considerats com a tals, als efectes del que disposa aquesta Llei i sempre que es compleixin les següents condicions:
a) Que les substàncies o objectes resultants s’usin habitualment per a finalitats específiques;
b) que hi hagi un mercat o una demanda per a aquestes substàncies o objectes;
c) que les substàncies o objectes resultants compleixin els requisits tècnics per a finalitats específiques, la legislació existent i les normes aplicables als productes; i
d) que l’ús de la substància o objecte resultant no generi impactes adversos per al medi ambient o la salut.”

La Directiva 2008/98/CE també específica que s’han de tenir en compte criteris de fi de la condició de residu almenys, entre d’altres, pels àrids, el paper, el vidre, el metall, els pneumàtics i els tèxtils. L’IPTS (Institute for Prospective Technological Studies) realitza estudis per a l’aplicació del Fi de la Condició de Residu a diferents fluxos de materials, que serveixen de base per desenvolupar els reglaments europeus en aquest camp.

Actualment s’han desenvolupat 3 reglaments a nivell europeu sobre el Fi de la Condició de Residu, que són de directa aplicació en els països membres i per tant no necessiten transposició a la normativa estatal. Els reglaments, definits per ferralla de ferro, acer i alumini, vidre recuperat i ferralla de coure, són els següents:

– REGLAMENT (UE) Nº 333/ 2011 DEL CONSELL, de 31 de març de 2011, pel qual s’estableixen criteris per determinar quan determinats tipus de ferralla deixen de ser residus d’acord amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.
– REGLAMENT (UE) Nº 1179/2012 DE LA COMISSIÓ, de 10 de desembre de 2012, pel qual s’estableixen criteris per determinar quan el vidre recuperat deixa de ser residu d’acord amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.
– REGLAMENT (UE) Nº 715/2013 DE LA COMISSIÓ, de 25 juliol 2013, pel qual s’estableixen criteris per determinar quan la ferralla de coure deixa de ser residu d’acord amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i el Consell.

Hi ha altres materials per als quals s’està valorant el Fi de la Condició de Residu i per als quals el IPTS està elaborant criteris que ajudin a desenvolupar nous reglaments (veure presentació adjunta). La Fi de Condició de Residu està en desenvolupament a Espanya i encara no es coneixen casos d’aplicació. L’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) ja té la instrucció NT59 per poder acreditar organismes en aquest camp (organismes externs acreditats perquè certifiquin el Sistema de Gestió de Qualitat indicat en els reglaments), encara no hi ha certificadors acreditats però si en procés d’acreditació. En alguns països de la Unió Europea, com al Regne Unit, ja s’està aplicant la figura de Fi de la Condició de Residu per a alguns materials.

Quan un residu compleix aquests criteris deixa de ser un residu per ser un producte, i això pot crear noves oportunitats de negoci i obrir nous mercats. Aquesta figura, juntament amb la de subproducte, és un instrument clau en la gestió dels residus com a recursos i una eina vital per a un desenvolupament cap a una economia circular i una simbiosi industrial.

Més informació a la presentació adjunta: