Continuant amb el post de El subproducte en les diferents comunitats autònomes, afegim informació més detallada de la gestió del subproducte a Galícia, Cantàbria i Extremadura. Més informació al nostre grup de Linkedin.

Galícia

A la comunitat autònoma de Galícia han adoptat la definició de subproducte de la Llei estatal 22/2011. Anteriorment existia la figura de Matèria Prima Secundària (MPS) que segons el decret 174 /2005 i la llei 10/2008 autonòmics de residus està definida com no residu: “No tindran la consideració de residu els materials, objectes o substàncies sobrants d’un procés de producció, transformació o consum, que no tinguin modificades les seves propietats i característiques originals i que s’utilitzin de forma directa com a producte o matèria primera, sense sotmetre’s prèviament a una operació de valorització o eliminació i sense posar en perill la salut humana ni causar perjudicis al medi ambient”.

Amb la llei 22/2011 i la definició de subproducte es va adaptar la figura de MPS a la de subproducte i el procediment a seguir és el mateix que tenien per a les Matèries Primeres Secundàries, ja que han optat per adaptar-lo a causa de la seva similitud .

Per poder lliurar els materials com a subproductes, el productor (o gestor) ha de presentar documentació que acrediti el que estableix la Llei 22/2011 i obtenir un pronunciament de la Secretaria General de Qualitat i Avaluació Ambiental que els materials són considerats subproductes en lloc de residus. La documentació a presentar es pot consultar online a SIRGA (Sistema d’Informació de Residus de Galícia). Aquest procediment no té cap cost per a l’empresa. Els subproductes han d’aparèixer en la Declaració Anual de Subproductes del productor i del receptor.

Cantàbria

A Cantàbria la figura del subproducte espera al desenvolupament d’un procediment propi de gestió dins de la llei estatal 22/2011.

Actualment, però, ja s’aproven alguns casos de subproductes de la següent manera. Primer, les parts interessades han de presentar una sol·licitud que inclogui, a banda d’altres documents d’índole empresarial, una justificació (sense un model electrònic administratiu estandarditzat) amb les característiques del residu a ser redefinit per a la seva consideració. A continuació la Direcció General de Medi Ambient de Cantàbria, autoritat ambiental responsable d’aquesta competència, respondrà, en un màxim de 3 mesos, la resolució del cas.

La consideració estricta de la definició de subproducte fa que a Cantàbria el productor d’un subproducte no pugui computar en la Declaració Anual de Residus ja que, encara que el terme inicial per referir-se a aquesta substància fos el de residu, quan abandona aquesta condició ja no és sotmesa a la legislació sobre residus.

Extremadura

A la Comunitat Autònoma d’Extremadura, a nivell legislatiu, no s’ha elaborat una normativa autonòmica que especifiqui el marc procedimental de gestió del subproducte definit en la llei estatal 22/2011.

La Direcció General de Medi Ambient és l’autoritat ambiental encarregada d’autoritzar la gestió d’un residu com a subproducte, analitzant cada cas per separat. La documentació que es sol·licita identifica l’empresa sol·licitant, defineix el procés productiu que ha generat el subproducte així com la seva composició, determina el destí d’aquest material i, finalment, presenta una comparació amb la matèria primera a substituir.

La sol·licitud ha de ser enviada per correu ordinari. És important destacar que en el cas d’Extremadura el receptor del subproducte no ha de presentar cap sol·licitud mentre pugui garantir al productor una destinació viable del material. A més, aquests tràmits no suposen cap cost per a cap dels participants.

Un cop declarat un residu com a subproducte, aquest abandona immediatament la condició de residu, sotmetent automàticament a la legislació pròpia dels productes. No obstant això en les memòries que han de presentar les empreses, sí ha de constar el flux de residus que es redefineixen com a subproductes.