IGCAR CHEMICALS, SL és una empresa familiar amb més de 35 anys d’experiència en el sector químic, que té la seu central i la fàbrica, que inclou els laboratoris d’aplicació, a Rubí, amb una capacitat de producció de 12.000 t/any.

L’empresa fabrica i comercialitza productes per a diversos sectors, el del tèxtil, el de home&personal care, el sector del paper, el sector de l'adobament, el del tractament d'aigües i el sector de la construcció.

IGCAR utilitza residus provinents d’altres empreses com a subproductes en el procés d’elaboració de substàncies engreixadores per al cuir, el qual consta de dues grans línies de producció de base: oxisulfitació i sulfatació. Les materies primeres que s'utilitzen per ser modificades quimicament són olis vegetals (procedents del premsat de llavors) i greixos de procedència animal. L’estructura química d’aquests olis i greixos és la d’un triglicèrid format per cadenes d’àcid gras amb insaturacions.

Fa un temps, IGCAR va iniciar un projecte d’ecodisseny i millora de la competitivitat de la seva línia d'oxisulfitats i sulfatats. Es tractava de substituir una part dels triglicèrids refinats per olis procedents d'activitats industrials d’altres companyies que els generen com a residu en el marc normatiu català de subproducte. Així és com IGCAR es converteix en receptora d’olis reciclats que provenen d’empreses productores.

En el procés de formulació posterior, a part dels olis modificats també es fan servir altres additius, com per exemple olis minerals, àcids grassos (oleïnes…), dissolvents alifàtics no clorats, alcohols alifàtics, glicerina i glicols. Seguint amb l’estratègia de millora de la competitivitat i l’ecodisseny de la seva divisió d’adobaments, IGCAR investiga també
la substitució parcial d’aquests additius per productes equivalents però d’origen reciclat.

Com ja s’ha comentat en aquest cas pràctic, la valorització de residus dins la unitat de negoci dels adobaments d’IGCAR persegueix un objectiu doble: d’una banda, aplicar criteris d’ecodisseny als productes que fabriquen i de l’altra, optimitzar el cost de les matèries primeres que fan servir per ser més competitius en el mercat.

Per a més informació sobre aquest cas pràctic podeu consultar la següent presentació.