REGISTRE
ACCEDIR La figura del subproducte, des de la seva introducció en la Directiva Marc Comunitària de 2008 i la seva posterior transposició a la Llei espanyola 22/2011 (més detalls en aquest enllaç), s'ha convertit en un concepte complex que abasta diferents visions de gestió arreu de l'estat espanyol.
La necessitat creixent per part de les empreses espanyoles d'estalviar costos en la gestió dels residus i en l'obtenció de matèries primeres ha promocionat la voluntat d'incentivar la gestió dels subproductes com a via alternativa per aconseguir aquests objectius.
Així doncs, la Borsa de Subproductes de Catalunya ha elaborat un petit estudi sobre el funcionament del subproducte en les diferents comunitats autònomes. L'objectiu ha estat descobrir quina era la situació d'aquesta figura en cada administració autonòmica per permetre a les empreses agilitzar la tramitació dels subproductes de la seva industria.
Primer de tot és important destacar que la llei 22/2011 va crear una Comissió de Coordinació per tal, entre altres temes, de desenvolupar el marc procedimental de la declaració d'un residu com a subproducte i aportar més detalls sobre com hauria de ser la seva gestió en tot el territori espanyol. Aquesta comissió aplega les autoritats ambientals de cada comunitat autònoma per compartir l'experiència en aquest camp i arribar a un procediment comú que satisfaci totes les parts.
La conclusió general obtinguda d'aquest estudi és que el subproducte és present en la majoria dels territoris. No obstant això, s'ha pogut constatar que els tràmits administratius de sol·licitud d'una declaració de subproducte no sempre estan formalitzats i, per tant, no són publicades de forma clara i fàcilment comprensible per al públic interessat, és a dir, per a les empreses productores. També és destacable la divergència de concepcions de la mateixa figura per part de les diferents autoritats ambientals, sobretot d'aquelles comunitats autònomes amb una legislació sobre la gestió dels subproductes (o conceptes equivalents) prèvia a la 22 /201, com per exemple els casos de Catalunya i Galícia. En canvi, altres comunitats com València i Aragó, resten a l'espera d'un desenvolupament normatiu per part de la Comissió de Coordinació amb el resultat de que no hi ha via legal per el subproducte.
Els resultats obtinguts de cada administració espanyola es poden visualitzar de forma sintètica en la presentació adjunta. També en el nostre grup de Linkedin trobareu informació en profunditat, on us agrairem que compartiu la vostra experiència real i us convidem a debatre sobre això.
Podeu trobar informació més detallada de cada comunitat en altres post relacionats:
Catalunya, Navarra i País Basc
Galícia, Cantàbria i Extremadura
