mat

chemical (55)
Plastic and rubber (39)
Paper and paperboard (14)
Metal (12)
animal and vegetable organic (26)
wood and biomass (24)
inorganic and glass (10)
textiles and leather (13)
Saline, Wastewater and Process Water (3)
Sewage Sludge (1)
Others (19)

+



Incidència de la normativa en el mercat del CDR

El sector econòmic ambiental s’ha desenvolupat a cavall de la legislació, que ha anat imposant gradualment estàndards ambientals d’acord amb les necessitats de la societat i l’economia. Les empreses sempre han realitzat inversions per a la reducció de residus o de consum de primeres matèries, per exemple, si suposava una optimització de costos. La implementació de la normativa ambiental, per tant, i concretament la normativa relativa a residus, ha desenvolupat i modulat oportunitats de negoci, tant per a les empreses productores de residus com per a les que ofereixen solucions a les noves responsabilitats.

El CDR, per la seva condició de residu, se situa en aquest sector altament regulat, amb normativa que incideix en el plantejament i la viabilitat econòmica de qualsevol projecte. La desigual implementació de la normativa de residus entre països de la UE, com mostra aquest estudi per la Comissió Europea, pot generar condicions de mercat també diferents.

Una de les normatives que poden fomentar la valorització energètica, i en conseqüència la producció i ús dels CDR, són els cànons existents sobre l’abocament i incineració de residus. Així la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i Consell, de 19 de novembre de 2008 sobre residus, situa la valorització per sobre de la incineració i abocament, donant prioritat a la reutilització i el reciclatge. Aquesta directiva ha estat transposada a Espanya per la Llei 22/2011 de 28 de juliol de residus i sòls contaminats, que delega a les autonomies i ens locals l’aplicació dels cànons.

Catalunya és una de les comunitats autònomes que han aplicat cànon d’abocament i d’incineració (Llei 7/2011 del 27 de juliol). Encara queda lluny de països com Àustria, on el cost total d’abocament (inclòs cànon de 87 €) és de 147-217 € / t enfront dels aproximadament 52-70 € / t a Catalunya (12,5 € / t de cànon ). Pel que fa a la incineració, la diferència és menys acusada, Catalunya aplica un cànon de 5,5 € / t i Àustria de 7 € / t; la principal diferència és la capacitat per a la valorització energètica en plantes de tractament d’Àustria respecte a la d’Espanya un cop aplicada la fórmula d’eficiència que discrimina entre incineració i valorització energètica.

Així mateix, cal tenir en compte els costos (temps, estudis, proves) que comporta la tramitació de l’autorització d’instal·lacions per a la producció i ús de CDR. Així, a instal·lacions dedicades al tractament de residus no hauria de ser especialment costós ampliar la llicència d’activitat per a produir CDR però sí que ho seria per a les instal·lacions que desitgin substituir un combustible convencional per CDR.

Respecte a la possibilitat de produir electricitat a partir de residus, cal assenyalar que el RDL 1/2012, de 27 de gener, marca la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de residus (entre d’altres).
Què passaria en cas que el CDR deixés de ser un residu i passés a ser considerat un producte? (Estudi de l’IPTS de la Comissió Europea valorant els residus combustibles susceptibles d’optar a la fi de condició de residu)

Aquest escenari té encara més incògnites per a una valoració econòmica. El cost d’adaptació tècnica de les instal·lacions que volguessin utilitzar aquest combustible no variaria, encara que podria disminuir el cost de modificació de la llicència d’activitats. El CDR deixaria d’estar sotmès a la normativa de residus i estaria afectat per la de productes, com ara etiquetatge, certificació, límits d’emissió i, potser, l’aplicació d’impostos especials de manera similar als combustibles convencionals o altres normatives ad hoc. Finalment, i no és una qüestió banal, es planteja el dubte de si hi hauria un marc normatiu que garantís una correcta gestió ambiental del CDR, encara que aquest fos un producte.