Anteriorment vàrem parlar de diferents denúncies formulades davant l'Organització Mundial del Comerç (Word Trade Organization -WTO) per la UE i altres països, de manera conjunta. Es va denunciar les polítiques comercials restrictives xineses respecte a les seves matèries primeres, que perjudiquen a la indústria europea y dels altres països implicats.

Aquestes denúncies no anaven orientades únicament a elements del grup de les terres rares o del grup del platí, molt necessaris per a la implementació de noves tecnologies, sinó també a altres primeres matèries tradicionals com el zinc, el carbó i el manganès.

Fa 200 anys, aquests materials ja eren de vital importància, segueixen sent-ho avui en dia, si bé en aquesta llista se li han afegit unes quantes desenes d'elements més, com el tàntal, el niobi, el tungstè, el gal·li i el titani. Les noves tecnologies no comporten un relleu generacional en les matèries primeres que consumim, el que generen són pressions extres donada la necessitat d'una major diversitat de materials.

Avui en dia, un ordinador portàtil porta 65 grams de cobalt, 2'40 grams de terres rares, 1'7 grams de tàntal, 0'54 grams d'or i plata, 0'05 grams d'elements del grup del platí i uns 0 '04 grams d'indi, gal·li i germani. Això implica que una tona de ferralla d'ordinadors portàtils té, aproximadament, un potencial d'extracció de més de disset tones de mena d'or.

Així doncs les pressions que hi ha a nivell internacional per aconseguir matèries primeres porten als estats a establir estratègies d'explotació pública per controlar empreses del sector extractiu i afins, o bé establir restriccions en les exportacions.

Els metalls d'aplicació tecnològica (High Tech Metals) són aquells metalls directament relacionats amb la generació de noves tecnologies, englobats en els següents camps:

• Electrònica de consum.
• Sistemes de defensa i tecnologia militar avançada.
• Generació d'energia a partir de fonts alternatives (panells solars, turbines eòliques).
• Dispositius d'emmagatzematge d'electricitat.

Els metalls d’aplicació tecnològica, recollits també en la llista de matèries primeres crítiques de la UE, són la plata, l'iridi, el ruteni, l'osmi, gal·li, germani, cobalt, el tàntal, el grup del platí i els dos grups de les terres rares (lleugeres i pesades). Cada regió defineix la criticitat d’aquests materials, que depèn de varis factors com la indústria local, la disponibilitat d’aquests materials i el risc de subministrament entre d’altres.

La UE és conscient d'aquesta situació i de les necessitats de la indústria europea. Amb l'objectiu d'esdevenir un referent a escala mundial, impulsant el renaixement del sector industrial mitjançant els seus valors en innovació, sostenibilitat i competitivitat, la UE ha establert diverses línies de suport orientades a una millora en la eficiència dels recursos, com el EIP (European Innovation Partnership) Raw Materials. Tot i així, la indústria extractiva a la UE, bàsica per a aquest renaixement, és petita, sent Xina el subministrador principal de la gran majoria de les matèries primeres.

L'escassetat de matèries primeres en territori europeu es presenta com un seriós obstacle al progrés de la indústria europea. A continuació es presenten els TM i matèries primeres de les quals la UE és altament dependent.

En conclusió, si Europa vol reindustrializar-se, haurà d’aplicar polítiques específiques per a facilitar el accés de la industria a les primeres matèries, en especial els TM.